dissabte, 11 de setembre del 2010

Compro or

D’un temps cap aquí i amb la situació econòmica greu que ens toca, s’estan obrint unes botigues una mica estranyes, a poca distància d’una a l’altra s’obren les botigues o despatxos petits on el títol ja és força significatiu “Compro Or”.

El negoci que hi deu haver amb aquest nou invent, per obrir establiments, demanar els permisos i llicències corresponents, plànols, taxes, instal·lacions, extintors... Els pobres necessitats i degut a la greu situació que passen, deuen portar alguna joia en aquestes tendes on deuen pesar la mercaderia, la paguen al preu pactat, la deuen fondre i deuen vendre lingots d’or com aquell que pugui col·leccionar segells o xapes de cava.

Fa anys s’obrien com bolets restaurants xinesos, era una moda i tothom havia d’anar a menjar aquells àpats tan fastigosos. Basars xinesos o les botigues de lloguer de pel·lícules de vídeo. Fa uns anys hi havia força botigues de lloguer de pelis de vídeo amb empleats, prestatgeries carregades de tot tipus de gènere, on s’hi podia remenar i triar. Senyal que hi havia un mercat, necessitat és una altra cosa. Dissabte sobretot, però la resta de setmana també feien negoci.

Pollastres a l’ast n’hi havia per donar i per vendre.

I el que no fa gaires anys, era una necessitat, a cada pas n’hi havia, era la febre d’or i si no n’hi havia semblava com si no hi hagués progrés, pobres de nosaltres. Grans cartells, il·luminació a dojo, ofertes, gangues, duros a quatre pessetes, era el futur, ara tocava immobiliària. En aquestes oficines hi treballava, per dir alguna cosa, gent que havien fet qualsevol cosa, venedors de mobles, de neveres o de radiocassets, però ara tocava el negoci de d’immobiliària. Comissions exagerades, taxacions més altes del preu real, les entitats bancàries donaven tot el que és demanava i més, i ara i aquí tenim la gran empastifada.

Aquests que van anant canviant de tenda deuen pensar que com tot a la vida els negocis també és mouen, el que passa que uns sembla que només estan pensats i/o fets a mida d’aprofitats.


3 comentaris:

Joana ha dit...

La situació és complicada, la gent fa el que pot!!!

sànset i utnoa ha dit...

La teva conclusió és d'una clarividència espatarrant!

*Sànset*

Lupe ha dit...

Al barri de Gràcia hi ha una on abans hi havia botiga per fer-se collarets, penjols, etc. En els mesos que porta, encara no he vist ningú a dintre...