diumenge, 5 de juliol del 2009

Molins
















































Forès, 3 de juliol de 2009






L'equilibri entre natura i aquesta civilització sembla que no és massa viable, de cap manera o almenys costa de trobar-lo. Aquesta reflexió la faig sempre que vaig a caminar per la zona dels Comalats, han plantat i segueixen plantant molins i parcs eòlics com si fossin bolets. Sense saber-ne les grans virtuts, meravelles i excel·lències que aportaran bàsicament al territori més pròxim, cosa que no sé si n'hi ha cap. D'entrada els qui hi guanyen són els propietaris que els hi planten un bolet gegant d'aquestes característiques a la seva finca, els ajuntaments també deuen xuclar el que poden i les grans companyies multinacionals elèctriques pots comptar, hi deuen sucar tot el que poden també. Per tant, hi ha gent que hi guanya, està clar. Qui hi perd? la majoria de persones, com sempre.




Destrossen el territori, xafen antics camins, ara, els faran amples i amb una capa ben grossa de ciment o quitrà, quasi que s'hi podrà passar amb descapotable i tot. Arbres, conreus destrossats, inclús canvien el curs de les aigües. Però, una cosa que no diu la gent i en aquest territori, del poc que hi queda, també el malmeten, el silenci. Poder escapar-te una estona i sentir el silenci, ja no hi ha massa llocs on poder-lo sentir, amb els molins ja s'ha acabat el silenci, si camines ben lluny dels molins sents aquella remor emprenyadora de les pales del zaaam, zaaaam, zaaaaaam i així desenes de vegades picant a l'oïda, visualment fan por i a l'orella mal. Val la pena tot això per unes engrunes d'energia? Cal tanta destrossa? Em sembla que en algun país els posaven dins del mar, per no perjudicar tant, aquí, per aquells quatre desgraciats que hi queden...., deuen dir.














Doncs sí, ara toca plantar molins, igual com fa anys als pagesos del Camp, els van engatusar i engrescaven de que fessin basses comunitàries a tort i a dret i com més grans millor i que plantessin avellaners a dojo, al cap dels anys els hi deien que l'avellana turca era més grossa i més barata। A veure si passarà una cosa semblant amb els molins।




Això dels molins és una cosa ben curiosa, les males llengües diuen que a Conesa hi havia una oposició frontal a posar els molins i des de fa més de dos anys és va mantenir aquesta lluita. S'ha acabat l'oposició als molins quan han entrat a l'Ajuntament els de la oposició als molins, abans movien cel i terra en contra dels molins i ara què? doncs que ara ja els agraden i interessen els molins i si abans no en volien quatre, ara en posaran quasi una vintena, això se'n diu ser coherents i amor a la terra, sí senyors, barretada.











Des de Forès a Sabella, enmig de sembrats a punt de segar, les espigues caigudes i plenes de gra, és veu com es destrossa impunement aquest país। Sabella era un antic poble del municipi de Conesa (Baixa Segarra), a la dreta de la riera de Forès, actualment és deshabitat।






















Mentre camino entristit veien tal panorama, alguna móra començant a formar-se, alguna perdiu cantaire acompanya el viatge, em ve al cap la cançó del grup desaparegut Esquirols, Torna, Torna Serrallonga...que tantes vegades havia posat a la ràdio. Aquí hi va un fragment dedicat a tots aquells que encara els hi batega alguna cosa sota el pit i també per tota la patuleia de galifardeus que van anant fent de les seves.



Del cor de les Guilleries






sortirà un gran espetec


que en faran ressons de guerra


a les parets de Tavertet.


Des de Sau a La Cellera,


des del Far al Matagalls,


el trabuc d´en Serrallonga


tornarà als amagatalls.


Torna, torna Serrallonga,


que l´alzina ens cremaran,


que ens arrencaran les pedres,


que la terra ens robaran.








De tornada cap a Forès i m'entres m'esbarjo observant la bona vista i el gran paisatge que es veu als seus peus, a l'entrada al poble pel camí de Conesa, dono el crit a una dona gran, vestida de negre, acompanyada del seu bastó, se la veu viva i parladora, em fa avinent que per Sant Pere, és fa un aplec a l'església de Sant Pere de Sabella, hi va gent de Forès, Conesa..i fa 40 anys encara hi vivia gent, era molt corrent que la gent visqués disgregada per tot el terme...o i tant, masies i petits nuclis. També m'informa de que la seva germana acaba de fer 100 anys i casualment la conec ben bé, és la Maria de cal Cisco el Macià, li va fer un petit obsequi en tal dia assenyalat.




Forès sempre m'ha sorprès la gran disgregació de la població, tret del nucli compacte al voltant de l'església, la resta està bon separat... M'explica amb una tristesa encesa de que abans els del Pla de la Bassa, a l'entrada del poble, quan anaven a missa i al cap d'amunt del poble deien, avui pujarem fins a Forès.



Una altra dada i trista alhora, al pla de la Bassa de Forès, ja només hi resten dues cases obertes tot l'any i amb dues persones a cada una. La reflexió que hi fa la dona gran és de que com que no hi ha futur per la joventut, aquests marxen i això quedarà com la Sala o la Glorieta, estan ben arranjats, però desèrtic, només hi va algun estiuejant, la resta de l'any tot tancat i barrat. Aquesta observació la vaig comprovar al marxar de Forès, cansat, suat i mosquejat pel que havia vist, volia fer una cervesa o una aigua freda, el cafè tancat i la brasseria nova del mirador també tenien tancat, haurem desperar una mitja hora per refrescar-nos de nou.








BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

2 comentaris:

Màrius ha dit...

Al meu bloc hi trobaràs diversos posts relacionats amb les centrals eòliques. El resum final pot ser: eòliques sí, però no a qualsevol lloc i de la forma que s'estan fent.
La que comentes és un dels exemples més clars de destrossa del paisatge, i la de la serra de la Voltorera serà -molt probablement- responsable de la mort de centenars de rapinyaires...en fi!

Agnès Setrill. ha dit...

Molt aprop d'aquí hi ha el "recuperat poble del Fonoll. Te'l recomano tot anant d'excurció, o a l'estiu si no t'importa treure't -tota- la roba. :-)
L'església romanica és encantadora.