Segar

Anava amb la intenció de fer una caminadeta i a més si podia veure d'a prop com segaven, havia fet algunes excursions i no havien començat encara. Hi ha hagut sort, poc després d'agafar el camí de Forès (Baixa Segarra) http://ca.wikipedia.org/wiki/Baixa_Segarra i cap a Rocafort de Queralt http://www.rocafort.altanet.org/, trobo una màquina segadora o recol·lectora nova de trinca, fent la operació de la sega als nassos mateix. És una segadora amb una cabina com una càpsula espacial, vidre gran i segur que a dins hi ha refrigeració, pilot automàtic de conducció i totes les comoditats, els temps estan canviat!! El tractor i remolc esperen que estigui el dipòsit ple per poder fer la descarrega i anar a la bàscula més propera i pesar el gra i cap al majorista per quan hi hagi preu de la collita.

Pel camí trobo sembrats meitat segats i l'altra meitat no els hi resta massa per ser decapitats, també hi ha alguna vinya, on el raïm va agafant forma, alguna parada ja ha passat l'ampacadora i ja ha deixat les paques llençades per la finca i esperant ser recollides. Fa un vent intents deu ser la marinada, no és gens agradable més aviat molesta i més encara de pujada, no és tampoc gens calent malgrat ser a meitats de juliol.

A l'entrada mateix a Rocafort de Queralt trobo un home gran assegut en un pedrís, sol, a recer del vent i prenent la fresca, esperant algú per fer petar la xerrada, li dono la bona tarda, només cal prémer el botó i sense pressionar-lo gens, té ganes d'explicar vivències i a mi des de sempre ja m'agraden. Per tant anem bé. Explica amb tot detall que tenien una fabrica d'embotits a Cuba i a l'entrada del Fidel Castro els hi van prendre, li van donar un mes de permís i ja no va tornar més a Cuba. Després la van muntar aquí, amb el nom comercial EBRO, es posa la ma a la butxaca de la camisa, treu i m'ensenya cofoi una etiqueta amb el nom de la casa, diu que hi havia dues cases a l'Estat importants Miño a Galícia i Ebro, la seva aquí.

Resideix a cavall entre Rocafort i Barcelona on hi té casa i ben situada, -aquests pobles mig buits són la prova que a la postguerra i posteriorment va haver-hi la immigració interna- li atrau aquest boci de terra, la seva dona és de Conesa. Va treballar 11 anys a la casa Pepsi Cola de Barcelona, també va muntar una botiga a Barcelona d'aparells de precisió com ara prismàtics, va tenir-la durant 15 anys. Explica que Rocafort de Queralt hi deu residir unes 270 persones tot l'any i censades, però que a l'estiu és pot duplicar aquest nombre de persones. Rocafort de Queralt http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0056178 és d'aquells pobles petits que està ben comunicat i té una mica de tot perquè les persones s'hi sentin a gust, el mínim, que no és poc i si a més no han d'agafar el cotxe per tot, millor. Té CAP, botiga de queviures, restaurant, forn de pa...
Un home de pedra picada amb molt currículum i amb ganes d'explicar-lo, al donar-nos el comiat cordialment, em diu: el diumenge s'ha d'anar a Sarral, hi va el president del Barça, el Joan Laporta, és descendent de la zona, encara que no sé si hi anirà massa gent ja que fan pagar 50 € per barret..., diu.

Seguirem el camí, no està massa bé i hi ha un desnivell considerable, possiblement de més de 400 m., és baixa molt bé, de pujada els 5 kilòmetres és fan costeruts, s'ha de posar la reductora i és dispara el sac de gemecs de la respiració i el vent molesta de cada cop més.

De tornada cap a Forès torno a veure dues màquines de segar més, el dia és llarg i s'ha d'aprofitar, sembla que anessin a preu fet.