Quan vas a menjar al restaurant, i sort de cada dia saben més com va el menjar sense gluten. Ara, no fa tants anys era tot un poema anar a menjar a fora. Vas a un lloc, com en una excursió a Madrid, i et porten una carta per poder trigar el menjar, veus els ulls com és tornen com taronges, fan allò que hauria de ser habitual, i només ho poden fer en comptades ocasions. Perquè aquesta discriminació?.
Fa uns anys en algun restaurant de poca volada, els hi demanaves un menú o altre tipus de plat, els hi deies, les patates fregides s'han de fregir amb oli net, o el pa no és pot barrejar ni tocar amb la resta del menjar. Cap problema, t’ho treien amb unes pinces al davant teu i llestos, quan el menjar ja està contaminat. Una potineria com aquesta costa de trobar, però alguna vegada és pot veure, i aquí sí, s’ha de ser molt escrupolós no deixar-ne passar ni una. Si estan darrera un taulell o un establiment i no ho saben, com deia el Laporta, que n’aprenguin!!
De la diferència de preus de menjar amb gluten o sense, això és una altra història. Una comparativa per els que no saben la diferència que hi ha entre el preu del menjar amb gluten i sense. Un paquet de galetes “Maria” amb gluten, costa al súper un lot de 3 paquets 0,80 cèntims d’euro, el paquet surt a 0,27 cèntims d’euro i un paquet sol de galetes “Maria” sense gluten costa a 3,80 €, una diferència de 14,07 de més. Un paquet sense gluten costa 14,07 de més!!!. Perquè un menjar amb gluten s’ha de pagar 14,07 vegades de més que un mateix menjar sense gluten? És fort eh? Una persona pot menjar amb el mateix preu 14,07 paquets i el sense gluten un sol cop.
Un altre exercici pels que van a comprar al súper i examinen preus, aquells de les llistes llargues d’un dia o dos a la setmana, feu un exercici de valoració, mirant els preus dels macarrons, un pastís o una pizza, feu la comparativa amb gluten i sense, feu-lo si us plau.
I el pa? Buf, el pa, l’hem fet amb màquina, un munt d’hores fent l’elaboració i a veure si tens sort i et surt bé avui. S’ha fet com tothom, la comparativa de diferents fabricants, i potser el pa és el que té un gust més diferent respecte amb el que porta gluten, no està tan aconseguit. Ara el comprem a un fabricant de Navarra, 25 barretes petites a 35 € la caixa, i a vagades penses, coi hi ha d’haver gana per menjar-se aquest pa.
I, el que no s’ho pot permetre de comprar en aquests preus, com ho fa?.
Als restaurants, n’hi ha per llogar-hi cadires, els hi has d’explicar què és això del menjar sense gluten, als menjadors escolars, aquesta és una altra, no tenen la mateixa possibilitat de trigar un menjar amb gluten que sense.
Aquest és el manifest, on hi trobareu les reivindicacions més importants que fan els celíacs http://manifiestoceliaco.com/manifiesto-celiaco/manifiesto-en-catalan/
A Valls, com altres poblacions, hi ha un establiment especialitzat en menjar sense gluten, molt cèntric i aquí podeu trobar l’enllaç de la botiga: http://www.alimentacion-celiacos.com/cat/productos.htm . D’aquelles coses a la vida que és fan perquè s’ho creu qui va al davant, amb voluntat i sacrifici de tirar endavant aquest projecte a la capital de l’Alt Camp. Que hi hagi sort!.
A part d’aquest establiment, hi ha a Internet infinitat d’adreces on poder trobar informació, pàgines, preparació de menjar com aquesta http://lesreceptesdebajoqueta.blogspot.com/ o la mateixa pàgina de l’associació hi ha tot tipus de receptes i molta més informació.
Des de fa anys es parla de la pastilla del gluten, això podria solucionar molts problemes. És prendria abans o després de cada menjada, i ja no hi hauria intolerància al gluten, com passa amb altres malalties cròniques. De moment i fent-se les investigacions que es fan, estem a anys llum de veure’s fet realitat aquest somni.
Els dies 18, 19 i 20 de novembre de 2009 "La Vanguardia Digital" ha posat aquest bloc destacat a la secció Participació. El dia 18 a més a la portada de La Vanguardia Digital.
Moltes gràcies.
5 comentaris:
A la guarderia on va el fill d'una amiga que també ho és, no te cap problema en que li administrin una dieta sense gluten. I ella està tranquil.la en aquest sentit.
Amb tot això hi ha molta ignorància, i com tot, cal que se'n parli molt perquè arribi a concienciar a la majoria de gent.
Ser dels "pioners" en aquest problema, devia ser molt dur...
Us desitjo facilitats davant el problema.
Salut!
Gràcies per nombrar-me :)
Uff el tema preus és indignant! Com diu ma germana quan vaig a comprar coses meues: "sembla que cada dia menjes caviar". I sort que tenim botigues com la de Dani per poder comprar algo tan bàsic com el pa i d'altres que no trobem als supermercats normals.
També afegiria lo poc on podem triar de vegades, no tot és bo ni de bona qualitat, i quan trobes alguna cosa que t'agrada acabes menjant sempre una mateixa marca d'una cosa.
Ah! I t'ha d'agradar cuinar, sinó passes moltíssima gana. Si no tens a ningú que et cuine no pots accedir a coses preparades a preus raonables. Igual que anar a alguns restaurants que tinguen menú sense gluten, que et cobren molt més.
Això dels preus s'hauria de regular d'alguna manera, o rebre alguna ajuda, ja que el menjar és el nostre medicament.
En quant a la pastilla, jo no sé si me la pendria. Potser en algun viatge per evitar trobar-me malament si no puc garantir el tema contaminació. Però utilitzar-la per menjar coses amb gluten no sé si ho faria. És molt dur deixar de menjar coses i al final t'acabes acostumant al gust de les noves farines, pastes, etc. Tornar a provar el gust de les coses amb gluten per mi almenys seria perillós. A més esta pastilla només seria per uns dies no per sempre, no?
és "normal" que les coses vagin lentes, al cap i a la fi, la consciència d'aquesta malaltia és força recent i, em sap greu dir-t'ho, no n'hi ha tants de malalts. Això no justifica res, però cal comprendre que la majoria de les persones no en tenen ni idea de què és, ni de què suposa. Ara com ara, la gent ja ho ha sentit i s'està fent força pedagogia. T'ho dic des del punt de vista d'algú que, per altres motius, ha hagut de viure un procés similar d'un fill durant molts anys i que havia de menjar com un celíac. O sigui que celebro que ho expliquis, que ho expliqueu a la gent, només així s'aniran eliminant les barreres :) però no t'enfadis per si algú no ho entén, no és tan fàcil vist des de fora :)
Felicitats per aquest reconeixement del bloc, s'ho mereix!
Justament estava pensant en la Bajoqueta, quan anava llegint-t'he i he vist que ja en tenies també coneixement.
Cal que gent que coneix el tema de primera ma, se'n faci ressò a fi que mica a mica tota la gent en prengui consciència. Si que quan vaig a comprar he vist que cada cop hi ha més productes adaptats. I és realment curiosa la proporció inversa del cost afegit, justament per la falta d'aquest component.
Tan de bo que es continuï investigant a fi que ben aviat sigui una realitat la pastilla per a celíacs.
;)
Gracies per fer referencia a la meva botiga.
Només puntualitzar que el tema de la pastilla, no està pensada per ser presa cada dia i permetre al celíac de menjar gluten a diari.
Aquesta pastilla esta pensada per tal de poder facilitar al celíac de poder anar a un restaurant, un banquet, celebració ..etc, sense haber de preocupar-se del que menja.
Aqueta pastilla, pensada en un us puntual ja seria un gran que. Poder anar a un casament i poder estar per la celebració i no pel que et donen de menjar, com t'ho serveixen i preocupat en tot moment de del plat i no dels nuvis.
Felicitats pel blog, i la repercusió mediàtica que està tenint.
Publica un comentari a l'entrada