dilluns, 26 d’abril del 2010

Consulta popular



Inicialment no motivava massa això de les consultes populars sobre la independència, veia elements no del tot clars, la consulta que aspirava anar a votar era ”Vols la independència dels Països Catalans?” com a Berga, i amb un bon resultat per la capital del Bergadà. http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12/berga_el_referendum_per_la_nacio_completa_81100.php Si s’ha de fer, fem-la ben grossa, pensava i fora eufemismes d’una vegada.



Aquesta opinió va fer-la canviar un vell amic, en Vicent Partal un defensor acèrrim de les consultes i lluitador incansable de la llibertat dels Països Catalans i no d’ara, sinó de fa molts anys. El director de VilaWeb a la presentació de VilaWeb Valls va posar exemples clars d’on havia vist possible la independència de països bàltics com a corresponsal de premsa. Per això, potser sí, més val això que res, després ja discutirem més coses.



El dissabte dia 24 d’abril a Reus a la Plaça Mercadal a hora punta de la tarda, on les botigues treuen fum, la parada del Reus Decideix, estava més aviat ensopida, poca assistència, tot i la bona posició estratègica de la parada, però poca gent, malgrat l’hora bona de la concurrència. A Valls el dia de Sant Jordi i el dia de la consulta s’hi respirava eufòria pels quatre costats. Els joves en tenen ganes, a veure si ho aconseguim ben aviat!!

Tot i que tard, vaig apuntar-me a col·laborar en el que fes falta els darrers dies de campanya, i va tocar-me de tancar la campanya amb el Tot Terreny 4 x 4 de la publicitat, tot un honor i un privilegi passejar-me per tots els racons i raconets de la ciutat, pentinant poc a poc carrers i barris.



Molts xiquets i xiquetes al sentir per la megafonia el toc estrident de la gralla, sortien i corrien a rebre el vehicle de la campanya per la independència, molts amb el puny tancat o amb el signe de la victòria i una rialla còmplice d’orella a orella, també volien participar, els ulls brillaven. Que la propera sigui de veritat i pugueu votar i aconseguir-ho tots plegats.

En aquest enllaç hi ha totes les dades: http://www.avui.cat/cat/referendums-llistat-dades.php




6 comentaris:

Josep Mª ha dit...

Jordi hi vas posar el cor en la teva tasca

Jaume ha dit...

Jordi, des de Vielha m'ho miro amb certa enveja. Quan jo remuntava la carretera de Montblanc, et vaig veure passar tot cofoi dalt d'un Terrano vermell i vaig sentir un coïssor d'enveja per no poder haver-hi contribuït. Però bé, a la propera la farem més grossa.
Una abraçada!

jorditib ha dit...

Gràcies, Jaume

quan fas coses amb el cor i t'agraden, sempre estàs cofoi...

Salut
Jordi

Anònim ha dit...

No és gens fàcil organitzar una Consulta com aquesta sense cap publicitat als mitjans, ni recursos i amb ajuntaments en contra. EL sol fet de fer-se ja és una victòria.
Tota col·laboració sempre és més que necessària!

Anònim ha dit...

Només hi faltaria que les administracions donessin suport a unes consultes no legals. I això de sense publicitat ... culleres, si es parla d'això més que de la crisis ! Per cert, a Catalunya ja n'hi ha un percentatge d'atur superior a la participació de la última "consulta": 18% d'atur, participació al 25-A, 17.39% (font: http://www.decidim.cat/index.php?mostra=resultats&option=com_consultes_populars )

Finalment, indepedència dels "Països Catalans"? Ostres, tú, però si el 90 i escaig per cert de la gent a València no vol ni sentir-ne parlar. Mare meva, millos que us concentreu en superar l'escanyit percentatge de participació de les vostres "consultes" a Catalunya en comptes d'empendre aventures "colonials".

Atentament i respectuosament,malgrant la gran discrepància,

Jose

Agnès Setrill. ha dit...

La independència no es demana pas pels Països Catalans, sinó per Catalunya, de moment ja que ho fem desdel punt de vista d'Espanya. El missatge de la consulta potser crea confusió "la independència de la nació catalana" dit així tant es podria referir als països catalans com a Catalunya. Però ja ho sabem que son pocs, encara que molt valiosos i mereixedors els valencians-catalans.