Marxa de la Llibertat. Estiu 76 (I)

Ara que falten pocs dies per l'arribada de l’estiu, un record a l’estiu de fa 34 anys. L’estiu de l’any 1976 va ser un estiu diferent, il•lusionant, engrescador, ple d’esperances i de somnis en molts aspectes. Feia pocs mesos havia mort el dictador, i els joves, molt joves, teníem ganes de canviar el món, tot era per fer i descobrir, faltava esponja per poder absorbir tanta informació i broc per engolir tanta desinformació oficial del règim, les dues anaven caient a bots i barrals i s’intentava destriar tanta tromba alhora. El boca orella funcionava a la perfecció, malgrat la por que hi havia en cada acció que és realitzava. La majoria no teníem cap mena de formació política ni res que se li assemblés, però al voltant hi havia gent una mica més gran amb ganes de canviar el món i al darrera pujàvem uns marrecs que volíem menjar-nos el món.

A Valls hi havia un grup important de joves i no tan joves, els quals ja portaven anys de lluita com a la resta del país, i s’anava engrandint com una taca d’oli amb la innocència de l’edat i de l’època. L’estiu del 76 era l’estiu del despertar col•lectiu de molts somnis, molts encara estan vius i pendents de ser conquerits, l’estiu va ser ple i intens de lluita per la llibertat.

S’anaven convocant assemblees i reunions prèvies a l’estiu del 76, als pins de la Xamora, al Cau....Ningú sabia ben be que era tota aquesta parafernàlia i moviment a l’entorn de la Marxa de la Llibertat. Feia mesos que s’havia constituït arreu del país un moviment no violent, pacifista a l’entorn de Lluís M. Xirinacs,
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Maria_Xirinacs_i_Damians
on és reivindicava la “Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia”, i el lema “Poble català, posa’t a caminar” es pretenia caminar pacíficament i festiva durant els mesos d’estiu per pobles i ciutats, conscienciant la població de la reivindicació de la llibertat dels Països Catalans.



S’havien anat formant diferents columnes i havien de recórrer el país, de Salses a Guardamar i de Fraga fins Maó, havien de fer-se actes i accions favorables a la gent de cada vila i comarca on s’hi passés. Evidentment les autoritats post franquistes van prohibir la “Marxa de la Llibertat”, el Ministerio de la Gobernación amb els inefables Manuel Fraga Iribarne primer i Rodolfo Martín Villa després, avui encara, i al cap de tants anys, remenant les cireres amb el cap ben alt. Quanta indecència.