Bous

S’ha parlat, escrit i debatut amb molta energia sobre els bous, i bàsicament des de la prohibició de les curses de braus. En un grup no massa extens hi ha diversitat d’opinions i la conversa pot arribar a pujar de to i tot.

Aquest debat és una mica pervers i costa entendre la postura de l’altre, sembla com el que diu un conegut, “sóc de l’equip de futbol des de petit i encara que reconec que fan pitjor futbol que el teu equip, serà el meu equip fins el dia del judici final”.

A les Terres de l’Ebre està molt arrelada la festa dels bous, no hi ha festa major com cal si no hi ha bous. Els 10 o 12 dies que pot durar la festa major els bous són l’eix principal de la festa, i tot el que això comporta. La preparació dies abans de la festa Major de carretes, taulons, cadires i sofàs vells, escales...tot per a muntar la plaça de bous. A partir de mitja tarda quan surten a la plaça els bous més petits escanyolits, la plaça va omplint-se lentament a mesura que van sortint els bous més grossos. Els joves del poble és tiren a la plaça a corre davant l’animal. Com més avança la tarda van entrant les famílies, amics i invitats, cada grup es va col·locant a la seva “llotja”, carregats de neveres, bosses a caramull de menjar i begudes.

El que és tot una festa i força inofensiva mentre sigui dins del cercle de la plaça i només intervinguin els joves que corren davant del bou. Ara no cal dir que el que és una salvatjada ho és a les Terres de l’Ebre, a Miramar o a Forès, és una salvatjada. I quan al bou cau a l’aigua i l’han d’anar a “pescar” amb una barca i amarrant-los per les banyes, segur que l’animal beu uns quants litres d’aigua salada, o el bou capllaçat, estirant-lo amb cordes ara cap aquí, ara cap allà, i alguna estirada perquè no s’embali massa. No cal dir el bou embolat, on a les banyes a poca distància del cervell se li col·loquen dues boles de foc, generalment amb boles de quitrà on l’animal està com embogit, i no és d’estranyar.

Festa i tradició han de confluir en no torturar ni maltractar el bou. Avui encara hi ha distància, però en un clima civilitzat i raonat s’ha de trobar el camí correcte de festa i tradició sí, i de respecte i no agressió a l’animal també. Aquest és el dilema.